El Convidat a casa
A l’octubre vaig tenir una visita que em va fer molta il·lusió. Aquesta vegada El Convidat, l’Albert Om, venia a casa meva tot i que no a passar el cap de setmana. Evidenment que no jajaja, el motiu de la visita era entrevistar-me al programa Islàndia on l’Albert Om es dedica a conèixer històries de tot tipus de gent.
El seu interès per entrevistar-me va ser arrel de que s’acabava de publicar el meu llibre. El seu tracte personal va ser molt amable i proper, però actuant amb una gran professionalitat durant l’entrevista. Perquè ho dic aixó, perquè en una feina és important separar la part personal de la professional.
Un cop els micros encesos, l’Albert amb algunes parts del llibre subratllades, va començar a fer preguntes al seu estil. Aquesta manera de fer l'entrevista ho valoro molt perquè diu molt d’un professional
A més, les preguntes eren directes i amb un gran interés per coneixer més en profunditat sobre la meva història i preguntant el perquè de la meva forma de veure les coses. També parava de tant perquè begues aigua o descanses si ho necessitava.
En fi, el resultat de l’entrevista va ser molt bo, tant que per mi és la millor entrevista que m’han fet fins ara. Un cop acabada l’entrevista vam estar petant la xerrada amb ell junt amb el meus pares i alguns dels meus germans que també els hi agradava tant El Convidat de TV3 com Islàndia de RAC1.
A continuació, us comparteixo l’entrevista sencera.
Actualitzada el 16-11-2020 19:50
Islàndia
“Soc feliç, no vull l’eutanàsia”El Xavi Argemí té distròfia muscular de Duchenne, una malaltia degenerativa terminal
El Xavi Argemí té 25 anys, és de Sabadell, estudia multimèdia a la UOC i no surt de casa des de l’estiu de l’any passat perquè té una malaltia degenerativa incurable, distròfia muscular de Duchenne, que fa que qualsevol refredat que agafi es pugui complicar molt. Ell el que vol és gaudir del temps que li queda, i per poder-ho fer té aquests pilars: la família, els amics, el suport espiritual, la medicina i les cures pal·liatives.
"Beure un got d’aigua, per mi, ja és molt"
"No penso quant temps em queda"
"Pau Donés va donar un exemple molt bo i no era creient"En Xavi acaba de publicar un llibre, a Rosa dels Vents, que es diu Aprendre a morir per poder viure, que és exactament el que ha hagut de fer ell: aprendre a morir per poder viure.
Ell, que té la mort tan a prop, vol explicar com veu la vida. No vol l’eutanàsia, vol viure fins a l’últim segon que pugui. Ell creu que la gent que està a punt de morir necessita acompanyament i no que l’ajudin a posar fi a la vida. És una mirada diferent, que val la pena escoltar i respectar, encara que sigui diferent de la de molta gent.
"Soc feliç, no vull l’eutanàsia"
"L’eutanàsia fa que els malalts ens sentim una nosa per a la societat"
"M’imagino el cel com la felicitat màxima"L’Albert Om l’ha anat a conèixer a Matadepera. Escolteu la conversa que han tingut tots dos a Islàndia.
Força i coratge
En el llibre explico una anècdota que guardo sobre el Pep Guardiola de quan m’estava recuperant de l’operació de l’esquena del 2010. Un dia em va trucar i per animar-me em va dir unes paraules que em fan pensar amb la millor etapa de la història del Barça: “Força i coratge”. Un dia va trucar per animar-me i em va dir unes paraules que em fan pensar amb la millor etapa de la història del Barça: “Força i coratge”.
L’estiu del 2008 tocava época de canvis a Can Barça després d’una temporada en blanc que culminava la fi de l’era Rijkaard i aleshores Joan Laporta, president del Barça, va apostar pel Pep Guardiola que acabava d’entrenar el Barça B a tercera divisió. No es van estalviar les crítiques per la falta d’experiència com a entrenador per entrenar un equip de primer nivell com el Barça. El projecte liderat per Guardiola s’emportaria per davant pesos pesants com Ronaldinho o Deco, faria que s’apostes per joves de la cantera com Busquets o Piqué (recuperat del United) i naturalment fitxatges que aportesin aire fresc a l’equip com per exemple Dani Alves. Qui ens ho hauria dit que amb aquest equip el Barça faria història i es convertiria en el millor equip del món guanyant tots els títols possibles.
I és que l’estil de Guardiola no només feia guanyar sinó que oferia un joc maco de veure per l’espectador amb el famòs “Tikitaka”. Estic segur que molta gent va disfrutar encara que no fós culé. Tot aquest éxit no s’explica sense la forma de treballar, a base d’esforç, treball en equip i lluita constant. Per resumir tot aquest esperit, hi ha un anunci d’Estrella Damm del 2009, que us comparteixo a continuació, que explica molt bé que va fer que el Barça fós el centre del món.
Aquest Barça va ser un exemple de valors més enllà del món del fútbol, per mi és tota una inspiració en la meva lluita constant per superar els problemes i les circumstàncies que comporta una malaltia com Duschenne. Així que força i coratge a tots aquells que estigueu passant per moments o circumstàncies dificils. Podeu veure on adquirir el meu llibre en aquest mateix blog
A continuació us comparteixo un video amb imatges d’aquesta época inolvidable i l’anunci d’Estrella Damm que us he comentat.
https://youtu.be/FToc8DVY1rU
https://youtu.be/oaczosE4NkU
View this post on Instagram