A l’octubre vaig tenir una visita que em va fer molta il·lusió. Aquesta vegada El Convidat, l’Albert Om, venia a casa meva tot i que no a passar el cap de setmana. Evidenment que no jajaja, el motiu de la visita era entrevistar-me al programa Islàndia on l’Albert Om es dedica a conèixer històries de tot tipus de gent.

El seu interès per entrevistar-me va ser arrel de que s’acabava de publicar el meu llibre. El seu tracte personal va ser molt amable i proper, però actuant amb una gran professionalitat durant l’entrevista. Perquè ho dic aixó, perquè en una feina és important separar la part personal de la professional.

Un cop els micros encesos, l’Albert amb algunes parts del llibre subratllades, va començar a fer preguntes al seu estil. Aquesta manera de fer l’entrevista ho valoro molt perquè diu molt d’un professional

A més, les preguntes eren directes i amb un gran interés per coneixer més en profunditat sobre la meva història i preguntant el perquè de la meva forma de veure les coses. També parava de tant perquè begues aigua o descanses si ho necessitava.

En fi, el resultat de l’entrevista va ser molt bo, tant que per mi és la millor entrevista que m’han fet fins ara. Un cop acabada l’entrevista vam estar petant la xerrada amb ell junt amb el meus pares i alguns dels meus germans que també els hi agradava tant El Convidat de TV3 com Islàndia de RAC1.

A continuació, us comparteixo l’entrevista sencera.

Actualitzada el 16-11-2020 19:50

Islàndia
“Soc feliç, no vull l’eutanàsia”

El Xavi Argemí té distròfia muscular de Duchenne, una malaltia degenerativa terminal

El Xavi Argemí té 25 anys, és de Sabadell, estudia multimèdia a la UOC i no surt de casa des de l’estiu de l’any passat perquè té una malaltia degenerativa incurable, distròfia muscular de Duchenne, que fa que qualsevol refredat que agafi es pugui complicar molt. Ell el que vol és gaudir del temps que li queda, i per poder-ho fer té aquests pilars: la família, els amics, el suport espiritual, la medicina i les cures pal·liatives.

“Beure un got d’aigua, per mi, ja és molt”
“No penso quant temps em queda”
“Pau Donés va donar un exemple molt bo i no era creient”

En Xavi acaba de publicar un llibre, a Rosa dels Vents, que es diu Aprendre a morir per poder viure, que és exactament el que ha hagut de fer ell: aprendre a morir per poder viure.

Ell, que té la mort tan a prop, vol explicar com veu la vida. No vol l’eutanàsia, vol viure fins a l’últim segon que pugui. Ell creu que la gent que està a punt de morir necessita acompanyament i no que l’ajudin a posar fi a la vida. És una mirada diferent, que val la pena escoltar i respectar, encara que sigui diferent de la de molta gent.

“Soc feliç, no vull l’eutanàsia”
“L’eutanàsia fa que els malalts ens sentim una nosa per a la societat”
“M’imagino el cel com la felicitat màxima”

L’Albert Om l’ha anat a conèixer a Matadepera. Escolteu la conversa que han tingut tots dos a Islàndia.