Benvolguts amics i amigues del Xavi,

Us escrivim, la família, aquestes línies, per compartir amb vosaltres la notícia de la mort del Xavi, ocorreguda el passat 22 d’abril per la matinada, mentre dormia.

Durant les últimes setmanes, l’estat físic del Xavi no havia empitjorat significativament. La distròfia muscular de Duchenne anava seguint el seu curs, una progressió inexorable però lenta com un riu que avança mandròs per una plana. Si se seguia de prop, es podien anar veient petits canvis, després dels quals les limitacions anaven guanyant terreny en el pla físic. Era la seva actitud vital la que es mantenia forta, sense disposició a cedir terreny en cap de les batalles que li plantejaven.

El dilluns 21 va començar amb la trista notícia de la mort del Papa Francesc. Segurament, el Xavi devia recordar la dedicatòria que li va posar en el seu llibre: “A Xavi, con mi bendición y mi gratitud por su testimonio. Y pidiéndole que rece por mí. Francisco”. I devia resar per ell.

Malgrat això, va ser un dia de celebracions. Com és tradició, va regalar la mona de Pasqua al seu fiol, el Pep, i van tenir un dinar amb els pares i alguns altres familiars. La mona era, com no podia ser d’altra manera, una pilota de futbol guarnida amb un llaç blaugrana: s’acostava la final de Copa del Rei i ja escalfava motors. Era, també, l’inici d’un trimestre que es presentava carregat de feina: ell personalment coordinava els preparatius per la celebració dels 40 anys de la seva germana Mercè i la de les noces d’or dels pares.

Una setmana abans, havia aparegut a la portada de La Vanguardia a propòsit d’un reportatge sobre l’eutanàsia on es contraposaven dues visions: una persona a favor del suïcidi assistit i el Xavi, que feia la seva última defensa de la cultura de la vida. En aquest enllaç podreu trobar la notícia.

La història de com el Xavi arriba altra vegada a primera plana dels mitjans comença després que una televisió fes un reportatge pro-eutanàsia. En la seva lògica, sempre respectuosa amb qui no pensés com ell però insubornable i convincent quan volia defensar el sentit de la dignitat humana des de la seva perspectiva, aquella peça televisiva no podia tenir l’última paraula. Va escriure una carta al diari i La Vanguardia, que ja li havia donat veu diverses ocasions, el va contactar. El Xavi era persistent, ja ho sabeu.

Estava feliç d’haver pogut dir la seva.

Abans d’apagar el llum i dormir, el dilluns 21 al vespre li va dir a la seva mare: “t’estimo”. Va ser, literalment, l’últim que va pronunciar. Es va adormir i ja no va tornar a despertar en aquest món.

L’impacte de la seva mort ha ressonat en moltes persones, que es van anar acostant a la capella ardent instal·lada a casa seva mateix. El funeral va tenir lloc dijous 24, a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell, que estava plena a vessar.

El fèretre va entrar a espatlles dels seus germans i el seu cunyat, seguit de les seves germanes, la seva cunyada, els seus nebots i de tots els cosins i cosines. La sortida va anar a càrrec dels seus amics més íntims. En el recordatori, la família volgué recollir una frase de la darrera entrevista de La Vanguardia, i l’expressió d’un sant de la seva devoció:

“La meva vida té sentit. Estimo i em sento estimat.” Xavi Argemí

“El que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat”. Sant Josepmaria

Us adjuntem al final algunes imatges del funeral.

En nom de tota la família voldríem agrair-vos personalment tot l’afecte que li heu donat. Si voleu contactar amb la família, ho podeu seguir fent a l’adreça de gmail que ell compartia: xaviargemib@gmail.com

La seva ha estat una vida amb sentit, perquè ha estimat. Al Cel Sigui.

Família Argemí Ballbè