“Déu meu, un dia més d’enteniment que de vida”, deia sovint el meu avi patern, Joan Argemí Fontanet, en les tertúlies familiars. Ho deia també en el sentit que estudiar és una eina clau per tenir un horitzó i no perdre l’enteniment. Això m’ha fet reflexionar sobre com la inquietud per aprendre coses noves pot tenir un impacte positiu en la vida. El meu avi va donar molta importància als estudis, la qual cosa el va dur a ser un gran metge pediatre i a involucrar-se en nombroses iniciatives a la ciutat de Sabadell.

Malgrat les dificultats que he hagut de superar per estudiar i arribar a ser professional, estic convençut que l’educació és una eina clau per a l’èxit. No obstant, no sempre és fàcil seguir el ritme del sistema educatiu i afrontar els reptes que comporta la vida quotidiana amb una discapacitat.

Però, al final, el més important no és seguir exactament el ritme previst pel sistema educatiu, sinó mantenir la curiositat per aprendre i seguir lluitant per aconseguir els nostres objectius. La vida és un procés constant d’aprenentatge, i estic agraït per cada oportunitat que he tingut per créixer com a persona i professional. Espero poder compartir la meva experiència amb els estudis a través d’aquesta petita sèrie d’entrevistes que m’han fet tant el col·legi com la universitat on he estudiat. L’entrevista que podeu llegir a continuació me la va fer La Farga, el col·legi on vaig passar tota la meva etapa escolar. Està situat a Mirasol (Sant Cugat del Vallès).

Entrevista la Farga

https://lafarga.institucio.org/ca/actualitat/entrevista-a-xavi-argemi-alumni-de-la-farga

Entrevista a Xavi Argemí, alumni de La Farga

Pateix distròfia muscular de Duchenne i acaba de publicar el llibre “Aprendre a morir per poder viure”

En Xavi Argemí és un antic alumne de La Farga. Des de fa anys, pateix distròfia muscular de Duchenne, que li provoca la pèrdua de força en tot el cos. Acaba de publicar el llibre  “Aprendre a morir per poder viure” on explica la seva història. En Xavi ha acceptat oferir una entrevista a La Farga, que us oferim a continuació.

Vas ser alumne de La Farga durant diversos anys, explica’ns el millor record que tens d’aquella època. 

D’aquesta època en guardo molts de records i especialment m’ha donat la majoria dels amics que tinc, que és un dels pilars que parlo en el llibre que he escrit recentment.

Com creus que et va ajudar l’escola i els teus professors, en l’època d’estudiant de La Farga?

Em van fer sentit com un més i van fer el necessari per poder tenir una bona formació, accedir a activitats adaptades a la meva situació física que tingués en les diferents etapes escolars i a obtenir els valors que tinc.

Quan et vas graduar, què et vas emportar de l’escola (valors, lliçons, quelcom que vas aprendre) que et va ajudar els anys posteriors?

Doncs valors com l’esforç, la perseverança o el companyarisme, i en general, la bona formació acadèmica i humana.

Molts alumnes tenen un record especial d’un professor en particular, que els va marcar durant la seva etapa d’estudiant. En el teu cas, qui creus que va tenir un impacte en la teva vida i per què?

En podria dir diversos, però per posar un exemple, en l’última etapa de batxillerat va ser molt important per mi el senyor Josep Solé que va ser el meu últim tutor i sempre estava pel que necessites per poder assolir bé el ritme frenètic de segon de batxillerat davant les meves dificultats. En poc temps m’havia de preparar per a les proves de selectivitat que m’obrien les portes a la universitat.

Des de la teva experiència personal i el teu punt de vista, què creus que fa a La Farga diferent de qualsevol altra escola? Quins trets creus o veus que són els diferencials? 

Especialment, el tracte personalitzat amb cada alumne segons les seves necessitats mitjançant la tutoria o el suport espiritual. També els valors cristians tan importants que ensenya.

Posar per escrita teva història, el teu testimoni, de ben segur que no ha estat fàcil. Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre, què et va motivar a fer-ho?

La meva història la podeu trobar al llibre “Aprendre morir per poder viure”. Em vaig llençar a escriure el llibre perquè veia que podria ajudar a persones amb circumstàncies similars a la meva a tenir una mirada positiva i d’esperança de la vida.

Deus haver rebut moltes reaccions diferents al llibre, a la teva història. En general, què et diu la gent? Quin és el seu feedback?

La gent em diu que el llibre els ha ajudat molt en qualsevol problema o circumstància que tenen, siguin seves o d’algú proper. La veritat és que en els missatges no es limiten a dir que els hi ha agradat sinó que a més m’expliquen la seva situació i detalls del llibre que han volgut ressaltar. No m’imaginava que tindria tant ressò el meu llibre.

La teva malaltia de Duchenne ha demanat al teu entorn familiar i educatiu una gran dedicació en detalls del dia a dia; per a ells ha estat també un creixement. Com fer per estar units en això, quan ens trobem amb problemes grans o petits, que tots tenim o tindrem?

Donar gràcies i valorar tot allò bo que tenim. També centrar-nos més en els altres pensant en què els podem aportar. Gràcies a Déu vivim a una zona amb molts recursos.

Xavi, en els moments de descoratjament o preocupació, en què o en qui t’inspires?

Com comento anteriorment i en el llibre, en la part positiva de la vida i a mi particularment la fe que tinc i l’acompanyament de familiars i amics.

Hauràs comprovat que el teu bon humor, ple de franquesa i optimisme, és contagiós i molt motivador per als teus amics, coneguts, professors… Explica’ns alguna anècdota recent o de quan eres nen.

 Tinc un amic que recorda que quan em van ingressar, va venir amb alguns més a la UCI i els va atendre algun familiar. Ells es van interessar pel meu estat de salut i els hi va comentar que estava preocupat per les entregues de la universitat. Aixó els va impactar i els hi va fer molta gracia perquè pensaven que estaria més preocupat per la meva salut, que també ho estava naturalment. Però va ser una situació graciosa dins la gravetat en que estava.

Digues-nos un somni que animes a tenir al jovent d’ara.

Els animo a que no es rendeixin per alló que es proposin i que malgrat les dificultats podem arribar a fer moltes coses i s’ha de tenir esperança.

Si haguessis de donar un consell a en Xavi de fa uns anys, què li diries? I als nois i noies que estan en una situació similar a la teva, què els hi diries?

Per exemple, que sàpiguen diferenciar bé entre els problemes i les circumstàncies: les circumstancies son allo que no pots canviar i, per tant, ho has d’acceptar, i els problemes alló que pots mirar de modificar cercant una sol·lució.